Oboé

DEPARTAMENT ESPECIALITAT CURS
Vent – Fusta Oboé ACCÉS 1° E.P.

Prova A: Lectura d’una obra a primera vista amb les següents característiques:

PROVA B: (veure prova de llenguatge musical).

PROVA C: Interpretació d’una obra, estudi o fragment d’una llista de tres.

CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ:

  • Posició correcta de l’instrument: S’entén per correcta la posició natural, que no produïxca rigidesa en braços i dits, que no destorbe a una correcta execució, i que procure una estètica adequada entre instrument i intèrpret.
  • Posició correcta de l’embocadura: S’entén per posició correcta aquella que permet una bona qualitat de so i de l’articulació, així com flexibilitzar els llavis de forma tal, que es puga variar l’afinació d’una nota o notes determinades, en benefici d’una correcta interpretació.
  • Respiració diafragmàtica: Aquella que permeti l’emplaçament d’aire en la part inferior dels pulmons, que no produïxca cap elevació d’esquena i per tant cap altre moviment antinatural del cos.
  • Coneixement de les possibilitats tècniques i sonores: Domini perfecte de la clau de Fa 4t i acceptable de la de Do 4t.Registre de l’instrument: Des de Si b º (greu) a Si b 4 (sobreagut).Tonalitats: Fins a 5 alteracions. (Amb domini perfecte en tota la seva extensió, fins a 3 alteracions, i amb coneixement optimo fins a 5 alteracions.)Dinàmiques: Des de pp a ff., dins de les possibilitats de cada registre.
  • Agógica: Accelerant-rallentando.
  • Afinació: Tindre coneixements de les particularitats sonores dels diferents registres i dels mitjans per a la seva correcció.
  • Flexibilitat entre intervals: optima entre notes que estiguin compreses Si b 1 i Sol 3, i acceptable entre SI b 1 i Si b 4
  • Articulació: Domini de l’emissió fàcil del so, iniciant-la per mitjà de cop de llengua.
  • Domini de les diverses articulacions: picat, lligat, picat-lligat i staccato. (Optimo entre Mi 1 i Fa 3 i acceptable en la resta.)
  • Velocitat: Fins a 6 notes/segon, aproximadament.
  • Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8, 6/8, 9/8, 12/8.
  • Signes de prolongació: Lligadura, puntillo i calderón.
  • Elements rítmics; Sincopas llargues-breus.
  • Grups irregulars: Domini fins a les fuses, en compassos composts, o en simples subdividits.
  • Notes d’adorn: Domini optimo en grupets de dos, tres i quatre notes, mordentes, apoyaduras i trinats de fàcil execució.
  • Estructura formal: Compressió d’estructures musicals simples, adequant les respiracions al fraseig.
  • Continguts teòrics-pràctics: Nocions tècniques, històriques i de conservació de l’Instrument.
  • Nocions del raspat de la canya de doble llengüeta.

RELACIÓ D’OBRES ORIENTATIVES:

  • SONATA, F. Geminiani
  • PIECE, G. Fauré
  • FANTASY (Mov. 1), C. Nielsen
  • LLARG I ALLEGRETO, B. Marcello

 

DEPARTAMENT ESPECIALITAT CURS
Vent – Fusta Oboé ACCÉS 2° E.P.

Prova A: Lectura d’una obra a primera vista amb les següents característiques:

PROVA B: (veure prova de llenguatge musical).

PROVA C: Interpretació d’una obra, estudi o fragment d’una llista de tres.

CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ:

  • Posició correcta de l’instrument: S’entén per correcta la posició natural, que no produïxca rigidesa en braços i dits, que no destorbe a una correcta execució, i que procure una estètica adequada entre instrument i intèrpret.
  • Posició correcta de l’embocadura: S’entén per posició correcta aquella que permet una bona qualitat de so i de l’articulació, així com flexibilitzar els llavis de forma tal, que es puga variar l’afinació d’una nota o notes determinades, en benefici d’una correcta interpretació.
  • Respiració diafragmàtica: Aquella que permeti l’emplaçament d’aire en la part inferior dels pulmons, que no produïxca cap elevació d’esquena i per tant cap altre moviment antinatural del cos.
  • Coneixement de les possibilitats tècniques i sonores: Domini perfecte de la clau de Fa 4t i acceptable de la de Do 4t.Registre de l’instrument: Des de Si b º (greu) a Si b 4 (sobreagut).Tonalitats: Fins a 5 alteracions. (Amb domini perfecte en tota la seva extensió, fins a 3 alteracions, i amb coneixement optimo fins a 5 alteracions.)Dinàmiques: Des de pp a ff., dins de les possibilitats de cada registre.
  • Agógica: Accelerant-rallentando.
  • Afinació: Tindre coneixements de les particularitats sonores dels diferents registres i dels mitjans per a la seva correcció.
  • Flexibilitat entre intervals: optima entre notes que estiguin compreses Si b 1 i Sol 3, i acceptable entre SI b 1 i Si b 4
  • Articulació: Domini de l’emissió fàcil del so, iniciant-la per mitjà de cop de llengua.
  • Domini de les diverses articulacions: picat, lligat, picat-lligat i staccato. (Optimo entre Mi 1 i Fa 3 i acceptable en la resta.)
  • Velocitat: Fins a 6 notes/segon, aproximadament.
  • Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8, 6/8, 9/8, 12/8.
  • Signes de prolongació: Lligadura, puntillo i calderón.
  • Elements rítmics; Sincopas llargues-breus.
  • Grups irregulars: Domini fins a les fuses, en compassos composts, o en simples subdividits.
  • Notes d’adorn: Domini optimo en grupets de dos, tres i quatre notes, mordentes, apoyaduras i trinats de fàcil execució.
  • Estructura formal: Compressió d’estructures musicals simples, adequant les respiracions al fraseig.
  • Continguts teòrics-pràctics: Nocions tècniques, històriques i de conservació de l’Instrument.
  • Nocions del raspat de la canya de doble llengüeta.

RELACIÓ D’OBRES ORIENTATIVES:

  • CONCERT EN RE m, T. Albinoni
  • SONATA núm. 1, G. Handel

 

DEPARTAMENT ESPECIALITAT CURS
Vent – Fusta Oboé ACCÉS 3° E.P.

Prova A: Lectura d’una obra a primera vista amb les següents característiques:

PROVA B: (veure prova de llenguatge musical).

PROVA C: Interpretació d’una obra, estudi o fragment d’una llista de tres.

CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ:

  • Posició correcta de l’instrument: S’entén per correcta la posició natural, que no produïxca rigidesa en braços i dits, que no destorbe a una correcta execució, i que procure una estètica adequada entre instrument i interpret.
  • Posició correcta de l’embocadura: S’entén per posició correcta aquella que permet una bona qualitat de so i de l’articulació, així com flexibilitzar els llavis de forma tal, que es pugui variar l’afinació d’una nota o notes determinades, en benefici d’una correcta interpretació, iniciant el vibrato dels sons, per mitjà del moviment de la columna d’aire.
  • Respiració diafragmàtica: Aquella que permeti l’emplaçament d’aire en la part inferior dels pulmons, que no produïxca cap elevació d’esquena i per tant cap altre moviment antinatural del cos.
  • Coneixement de les possibilitats tècniques i sonores: Domini perfecte de la clau de Fa 4t i acceptable de la de Do 4t.Registre de l’instrument: Des de Si b º (greu) a Re # sobreagut (4).
  • Tonalitats: Totes, amb domini perfecte en tota l’extensió abans citada.
  • Dinàmiques: Des de pàg. a ff., en tot el registre.
  • Agònica: Accelerant-rallentando.
  • Afinació: Tindre coneixements de les particularitats sonores dels diferents registres i dels mitjans per a la seva correcció.
  • Flexibilitat entre intervals: optima entre notes que estiguin compreses Si b 1 i Re # (4).
  • Articulació: Domini de l’emissió fàcil del so, iniciant-la per mitjà de cop de llengua i de pressió de la columna d’aire.
  • Domini de les diverses articulacions: picat, lligat, picat-lligat i staccatto. (Optimo en tot el registre.)
  • Velocitat: Fins a 10 notes/segon, aproximadament.
  • Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8, 6/8, 9/8, 12/8 i uns altres irregulars.
  • Signes de prolongació: Lligadura, puntillo i calderón.
  • Elements rítmics; Sincopas llargues-breus.
  • Figures: Domini fins a semifuses, en compassos composts, o simples subdividits o sense subdividir. Notes d’adorn: Domini perfecte en grupetos de dos, tres i quatre notes, mordentes, apoyaduras i trinats de dificultat mitjana d’execució, i òptim en els de dificultat major.
  • Estructura formal: Compressió d’estructures musicals simples, i de major complexitat adequant les respiracions al fraseig.
  • Continguts teòrics-pràctics: Coneixements tècniques, històriques i de conservació de l’instrument. Coneixement del raspat de la canya de doble llengüeta.

RELACIÓ D’OBRES ORIENTATIVES:

  • CONCERT EN DO m, B. MARCELLO
  • CONCERT EN MI b,  V. BELLINI

 

DEPARTAMENT ESPECIALITAT CURS
Vent – Fusta Oboé ACCÉS 4° E.P.

Prova A: Lectura d’una obra a primera vista amb les següents característiques:

PROVA B: (veure prova de llenguatge musical).

PROVA C: Interpretació d’una obra, estudi o fragment d’una llista de tres.

CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ:

  • Posició correcta de l’instrument: S’entén per correcta la posició natural, que no produïxca rigidesa en braços i dits, que no destorbe a una correcta execució, i que procure una estètica adequada entre instrument i interpreti.
  • Posició correcta de l’embocadura: S’entén per posició correcta aquella que permet una bona qualitat de so i de l’articulació, així com flexibilitzar els llavis de forma tal, que es pugui variar l’afinació d’una nota o notes determinades, en benefici d’una correcta interpretació, iniciant el vibrato dels sons, per mitjà del moviment de la columna d’aire.
  • Respiració diafragmàtica: Aquella que permeti l’emplaçament d’aire en la part inferior dels pulmons, que no produïxca cap elevació d’esquena i per tant cap altre moviment antinatural del cos.
  • Coneixement de les possibilitats tècniques i sonores: Domini perfecte de la clau de Fa 4t i acceptable de la de Do 4t.Registre de l’instrument: Des de Si b º (greu) a Re # sobreagut (4).
  • Tonalitats: Totes, amb domini perfecte en tota l’extensió abans citada.
  • Dinàmiques: Des de pàg. a ff., en tot el registre.
  • Agònica: Accelerant-rallentando.
  • Afinació: Tindre coneixements de les particularitats sonores dels diferents registres i dels mitjans per a la seva correcció.
  • Flexibilitat entre intervals: optima entre notes que estiguin compreses Si b 1 i Re # (4).
  • Articulació: Domini de l’emissió fàcil del so, iniciant-la per mitjà de cop de llengua i de pressió de la columna d’aire.
  • Domini de les diverses articulacions: picat, lligat, picat-lligat i staccatto. (Optimo en tot el registre.)
  • Velocitat: Fins a 10 notes/segon, aproximadament.
  • Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8, 6/8, 9/8, 12/8 i uns altres irregulars.
  • Signes de prolongació: Lligadura, puntillo i calderón.
  • Elements rítmics; Sincopas llargues-breus.
  • Figures: Domini fins a semifuses, en compassos composts, o simples subdividits o sense subdividir. Notes d’adorn: Domini perfecte en grupetos de dos, tres i quatre notes, mordentes, apoyaduras i trinats de dificultat mitjana d’execució, i òptim en els de dificultat major.
  • Estructura formal: Compressió d’estructures musicals simples, i de major complexitat adequant les respiracions al fraseig.
  • Continguts teòrics-pràctics: Coneixements tècniques, històriques i de conservació de l’instrument. Coneixement del raspat de la canya de doble llengüeta.

RELACIÓ D’OBRES ORIENTATIVES:

  • CONCERT EN LA m, A. VIVALDI
  • CONCERT EN MI b M, V. BELLINI

 

DEPARTAMENT ESPECIALITAT CURS
Vent – Fusta Oboé ACCÉS 5° E.P.

Prova A: Lectura d’una obra a primera vista amb les següents característiques:

PROVA B: (veure prova de llenguatge musical).

PROVA C: Interpretació d’una obra, estudi o fragment d’una llista de tres.

CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ:

  • Posició correcta de l’instrument: S’entén per correcta la posició natural, que no produïxca rigidesa en braços i dits, que no destorbe a una correcta execució, i que procure una estètica adequada entre instrument i intèrpret.
  • Posició correcta de l’embocadura: S’entén per posició correcta aquella que permet una bona qualitat de so i de l’articulació, així com flexibilitzar els llavis de forma tal, que es pugui variar l’afinació d’una nota o notes determinades, en benefici d’una correcta interpretació, iniciant el vibrato dels sons, per mitjà del moviment de la columna d’aire.
  • Respiració diafragmàtica: Aquella que permeti l’emplaçament d’aire en la part inferior dels pulmons, que no produïxca cap elevació d’esquena i per tant cap altre moviment antinatural del cos.
  • Coneixement de les possibilitats tècniques i sonores: Domini perfecte de la clau de Fa i Do en 4° i Sol 2° línia.
  • Registre de l’instrument: Des de Si b 1 (greu) Mi sobreagut (4).
  • Tonalitats: Totes, amb domini perfecte en tota l’extensió abans citada.
  • Dinàmiques: Des de pàg. a ff., en tot el registre.
  • Agònica: Accelerant-rallentando.
  • Afinació: Tindre coneixements de les particularitats sonores dels diferents registres i dels mitjans per a la seva correcció.
  • Flexibilitat entre intervals: optima entre Si b 1 i Re # (4).
  • Articulació: Domini de l’emissió fàcil del so, iniciant-la per mitjà de cop de llengua i de pressió de la columna d’aire.
  • Domini de les diverses articulacions: picat, lligat, picat-lligat i staccatto.
  • Velocitat: Fins a 12 notes/segon, aproximadament.
  • Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8, 6/8, 9/8, 12/8 i uns altres irregulars.
  • Signes de prolongació: Lligadura, puntillo i calderón.
  • Elements rítmics; Sincopas llargues-breus.
  • Grups irregulars: Domini del tresillo, quintillo, septillo i grups més heterogeni.
  • Figures: Domini fins a semifuses, en compassos composts, o simples subdividits o sense subdividir. Notes d’adorn: Domini perfecte en grupetos de dos, tres i quatre notes, mordentes, apoyaduras i trinats de dificultat mitjana d’execució en els de dificultat major.
  • Estructura formal: Compressió d’estructures musicals simples, i de major complexitat adequant les respiracions al fraseig.
  • Continguts teòrics-pràctics: Coneixements tècniques, històriques i de conservació de l’instrument.
  • Coneixement del raspat de la canya de doble llengüeta.

RELACIÓ D’OBRES ORIENTATIVES:

  • SONATA, F. POULENC
  • SONATA, P. HINDEMITH
  • QUARTET SONATA, W.A. MOZART
  • CONCERTO SOL m, G.F. HAENDEL

 

DEPARTAMENT ESPECIALITAT CURS
Vent – Fusta Oboé ACCÉS 6° E.P.

Prova A: Lectura d’una obra a primera vista amb les següents característiques:

PROVA B: (veure prova de llenguatge musical).

PROVA C: Interpretació d’una obra, estudi o fragment d’una llista de tres.

CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ:

  • Posició correcta de l’instrument: S’entén per correcta la posició natural, que no produïxca rigidesa en braços i dits, que no destorbe a una correcta execució, i que procure una estètica adequada entre instrument i intèrpret.
  • Posició correcta de l’embocadura: S’entén per posició correcta aquella que permet una bona qualitat de so i de l’articulació, així com flexibilitzar els llavis de forma tal, que es pugui variar l’afinació d’una nota o notes determinades, en benefici d’una correcta interpretació, iniciant el vibrato dels sons, per mitjà del moviment de la columna d’aire.
  • Respiració diafragmàtica: Aquella que permeti l’emplaçament d’aire en la part inferior dels pulmons, que no produïxca cap elevació d’esquena i per tant cap altre moviment antinatural del cos.
  • Coneixement de les possibilitats tècniques i sonores: Domini perfecte de la clau de Fa i Do en 4° i Sol 2° línia.
  • Registre de l’instrument: Des de Si b 1 (greu) Mi sobreagut (4).
  • Tonalitats: Totes, amb domini perfecte en tota l’extensió abans citada.
  • Dinàmiques: Des de pàg. a ff., en tot el registre.
  • Agònica: Accelerant-rallentando.
  • Afinació: Tindre coneixements de les particularitats sonores dels diferents registres i dels mitjans per a la seva correcció.
  • Flexibilitat entre intervals: optima entre Si b 1 i Re # (4).
  • Articulació: Domini de l’emissió fàcil del so, iniciant-la per mitjà de cop de llengua i de pressió de la columna d’aire.
  • Domini de les diverses articulacions: picat, lligat, picat-lligat i staccatto.
  • Velocitat: Fins a 12 notes/segon, aproximadament.
  • Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8, 6/8, 9/8, 12/8 i uns altres irregulars.
  • Signes de prolongació: Lligadura, puntillo i calderón.
  • Elements rítmics; Sincopas llargues-breus.
  • Grups irregulars: Domini del tresillo, quintillo, septillo i grups més heterogeni.
  • Figures: Domini fins a semifuses, en compassos composts, o simples subdividits o sense subdividir. Notes d’adorn: Domini perfecte en grupetos de dos, tres i quatre notes, mordentes, apoyaduras i trinats de dificultat mitjana d’execució en els de dificultat major.
  • Estructura formal: Compressió d’estructures musicals simples, i de major complexitat adequant les respiracions al fraseig.
  • Continguts teòrics-pràctics: Coneixements tècniques, històriques i de conservació de l’instrument.
  • Coneixement del raspat de la canya de doble llengüeta.